"El futuro esta en sus manos, no hay que ponerles más obstáculos, sino ayudarles a superar los"
"La sonrisa de un niño traspasa fronteras"
Mostrando entradas con la etiqueta Bebeteca. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Bebeteca. Mostrar todas las entradas

lunes, 27 de febrero de 2012

Libros de Tonucci:




Con ojos de niño

 Tonucci se expresa a través de viñetas, los característicos personajes dibujados nos cuentan situaciones concretas de la vida familiar y escolar, haciéndonos sonreír y reflexionar.






El niño en la ciudad

Trata de un proyecto internacional de su mismo nombre, nacido en Faro (Italia), en mayo de 1991. Este proyecto propone soluciones a la degradación de las ciudades, por privilegiar a los ciudadanos adultos, creando una nueva filosofía de gobierno de ciudad, donde los niños sean el parámetro a seguir y la garantía de una ciudad diversa y mejor para todos. Ha ganado varios premios por este proyecto.


La soledad del niño

“La soledad del niño” como la grave enfermedad de los que hoy viven en las ciudades ricas, de cómo los adultos programan su vida al segundo para realmente no hacer nada, de cómo obligamos a nuestros niños a vivir sin existir como lo que realmente son: niños.

lunes, 16 de enero de 2012

Amb ulls de nen


Aquest és el títol d'un dels llibres publicats, ja fa uns quants anys, per Francesco Tonucci (Frato). Francesco Tonucci és un pedagog italià especialitzat en educació infantil. Proposa adoptar el punt de vista de l'infant i deixar-lo més lliure, tant a l'escola com a casa. Ha promogut diverses iniciatives per fomentar la participació dels nens i nenes, com el camí escolar, el parlament dels nens o els consell urbans.

Treballa com a investigador al Centre Nacional de Recerca Italià, en l'àrea de psicologia i cognició. Es declara admirador de Gianni Rodari i amant de l'art. Per a la formació de mestres, ha dibuixat diverses tires còmiques amb el pseudònim de Frato. ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesco_Tonucci).

És curiós com alguns o molts cops no som capaços els adults, els professionals de l'educació, de mirar amb ulls de nen la realitat que ens envolta. Estic segura, que si per un moment ho fessim ens adonaríem de totes les absurditats que fem en nom de l'Educació. Per què continuem entossudint-nos a fer lleis educatives partidistes deixant de banda un principi d'acord com podia ser el Pacte Nacional d'Educació? o fomentar una separació entre l'Educació pública i la privada?..... quins beneficis reals es treuen d'aquests plantejaments?

Observeu per uns minuts aquest dibuix, "La màquina de l'escola" de Frato. Per a qui no estigui familiaritzat amb els missatges d'aquest dibuixant us diré que és un retrat prou fidedigne del que no ha de ser la nostra escola, o el que és el mateix en el moment que es va dibuixar, un retrat de la funció social de l'escola tradicional. Per educar per a la societat, s'ha d'educar en valors i s'ha d'educar en la diversitat sigui quina sigui aquesta i tingui l'origen que tingui.
Quan parlem d'Atenció a la Diversitat s'ha de tenir molt present que no ens referim única i exclusivament a una tipologia d'alumnes amb unes certes necessitats educatives per handicaps o deficiències, perfectement la diversitat també inclou talentosos, sobredotats..... i milers més de diferencies. Simplement això és així pel fet que tot individu és únic i irrepetible amb les seves mancances i potencialitats tenint un lloc a dins de la societat. Si tenim això present la resta ve sol. Sabrem donar els recursos necessaris i adequats als nens, adolescents o joves, perquè puguin desenvolupar-se correctament. Els mestres, professors... serem els mediadors del seu creixement com a persones.
Costaria tant?

El mundo amarillo

ALBERT ESPINOSA

lunes, 9 de enero de 2012

El Principito

El Principito (en francés: Le Petit Prince), publicado el 6 de abril de 1943, es el relato corto más conocido del escritor y aviador francés Antoine de Saint-Exupéry. Lo escribió mientras se hospedaba en un hotel en Nueva York y fue publicado por primera vez en los Estados Unidos. Ha sido traducido a ciento ochenta lenguas y dialectos, convirtiéndose en una de las obras más reconocidas de la literatura universal.
Se considera un libro infantil por la forma en la que está escrito y por la historia en un principio simple, pero en realidad el libro es una metáfora en el que se tratan temas tan profundos como el sentido de la vida, la amistad y el amor.