"El futuro esta en sus manos, no hay que ponerles más obstáculos, sino ayudarles a superar los"
"La sonrisa de un niño traspasa fronteras"
sábado, 22 de marzo de 2014
domingo, 9 de marzo de 2014
PRESENTACIÓ
![]() |
Montserrat |
Hola a tots i totes
les persones que visiten el meu bloc, sóc en Xavier, estudiant de 1er curs de
Pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona. He escollit aquesta foto
perquè crec que representa de forma molt clara la meva forma de ser.
M’agrada sortir i
córrer pel camp, ja que d’aquesta manera em puc oblidar de totes les coses
dolentes i estressants que pugui tenir, a més, és un mitjà que tinc per
connectar amb el medi, que és un espai que m’agrada molt.
Em considero una
persona enigmàtica, és a dir, a vegades sóc
introvertit i a la gent li costa conèixer-me però, un cop em coneixen,
em transformo per complet i mostro la meva part extrovertida, riallera, sincera
i confiada, però només amb la gent que s`ho mereix.
Un bon professor

El vaig conèixer al cicle formatiu
d'Educació Infantil, van ser només dos anys, però en aquest curt període ha
influenciat molt en la meva vida i he après molt d'ell. Sense cap dubte,
sabia i sap com treure profit de tots els seus alumnes. No veia als alumnes
com unes persones a les que omplir de fets i dades acadèmiques amb l'única finalitat
que traguéssim bones notes, sinó que ell, ens veia com individus amb emocions, cadascun som diferents i tenim els nostres defectes i qualitats. És una persona molt observadora, sap quan
necessitem ajuda i amb un simple gest ens fa sentir molt millor. Mai deixava
de pensar el millor per a nosaltres, sempre buscava la manera i els mètodes
per a que aprenguéssim les lliçons. Quan veia que estàvem aclaparats, ens
feia dinàmica de grup o alguns jocs amb els que ens relaxava i oblidàvem per
alguns segons de l'estudi i l'angoixa. Però, el més important que té és que
sempre treu de nosaltres el nostre màxim potencial tant a nivell acadèmic com
emocional, sap com lligar aquests dos camps sense menysprear cap dels dos encara que, des del meu punt de vista, li
dóna més importància a l'emocional perquè crec que ell està segur que d'aquesta
manera podem aprendre més i millor arribant a ser no només bons alumnes, sinó
que millors persones. El seu objectiu no és que siguem uns genis acadèmicament, sinó que arribem a ser uns magnífics éssers humans emocionalment i que puguem
transmetre les nostres emocions als altres com ell ho fa amb nosaltres.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)